A les acaballes d’un curs escolar molt revolucionat – més enllà de les raons pandèmiques – hi ha hagut dos esdeveniments que han fet reflexionar sobre l’ésser de l’escola cristiana en la nostra societat secularitzada, diversa i plural. El primer va ser la taula rodona sobre el dret dels infants a la llibertat de consciència i el dret a la formació religiosa i moral convocada per la Fundació Privada Sant Raimon de Penyafort el passat 18 de maig a la seu del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona. El segon van ser els tres panells dedicats a l’àmbit de l’educació en relació a la llibertat religiosa dins del I Congrés Internacional de Llibertat Religiosa i de Consciència, Convocat per la Càtedra de Llibertat Religiosa i de Consciència i la Direcció General d’Afers Religiosos (DGAR), el 2 i 3 de juny.

La temàtica tractada posa en relleu el fet religiós i el situa com un dret que no pot ser silenciat ni passar per alt, tampoc en l’àmbit educatiu i, menys encara, en una escola cristiana. Alhora, cal entomar aquesta realitat des de la perspectiva que proposa el document “La identitat de l’escola catòlica. Per una cultura del diàleg” elaborat el passat mes de gener per la Congregació per a l’Educació Catòlica. Identitat i diàleg són dues paraules clau que no es poden dissociar atès que sense identitat no pot haver-hi diàleg i sense diàleg l’escola cristiana no respon a la seva identitat.

Cal recordar que, tant la Laudato Si’ com la Fratelli Tutti del Papa Francesc s’inicien en una posició de diàleg des de la identitat cristiana i el llegat de Sant Francesc d’Assís; amb el Patriarca ortodox Bartomeu i amb el Gran Imam Ahmad Al-Tayyeb, respectivament.

(Departament Pastoral – FECC)