Una de les sales més boniques del Museu Diocesà de Barcelona és el refetor de la Casa de l’Almoina, el lloc on a mitjan segle XV els canonges de la Catedral acollien i donaven el dinar cada dia a 288 pobres. Actualment aquí es pot visitar l’exposició “Bàrcino, Barchinona, Barcelona. Una ciutat, un bisbe, un territori”, un recorregut a través de peces del Museu per la història de l’antiga diòcesi de Barcelona, des dels seus orígens en època romana fins al segle XIV. Presidint aquest espai en un extrem de la sala s’aixequen les pintures murals de l’església de Sant Salvador de Polinyà, que el proper 14 de novembre farà 900 anys de la seva consagració pel bisbe sant Oleguer, i volem que us animeu i vingueu a celebrar-ho amb nosaltres.

Què ens expliquen les pintures de Polinyà?

Després de descobrir en quin moment de la història de la diòcesi apareix l’estil romànic, poden identificar les seves principals característiques, que assolí a casa nostra una gran qualitat i popularitat sobretot al final del segle XI i primera meitat del XII. La funció principal d’aquest art era transmetre –com una predicació muda– les creences i normes de conducta cristianes a unes persones que en la seva majoria no sabien llegir ni escriure; així es van repetint uns elements i maneres de fer que acaben definint els principals trets del romànic: símbols, geometrització de les formes i antinaturalisme en les figures, essent la més important la funció didàctica per sobre de l’estètica i el realisme.

Pel que fa a la iconografia i els personatges, tot i que manquen algunes parts, el que resta permet deduir que narra la vida de Jesús, des del naixement fins a la seva passió i mort. A l’absis avui veiem la representació de la Mare de Déu (Maiestas Mariae) presidint la part superior, i en la part inferior es poden identificar cinc escenes bíbliques amb el seus protagonistes: l’Anunciació (Mare de Déu i Arcàngel Gabriel), la Visitació (Maria i Elisabet abraçant-se acompanyades de Josep i Zacaries), la Nativitat (a la part superior la Mare de Déu i el Nen Jesús reclinats i Josep al fons, el bou i la mula), el lavatori del Nen Jesús (a l’espai inferior el Nen Jesús dins el cubell, essent banyat per dos personatges), i l’Anunci als pastors (només resta la figura de l’Àngel a la part superior, i una cabra i dues ovelles pasturant enmig de la vegetació). A la paret lateral es poden veure algunes escenes de l’Apocalipsi de sant Joan (la vinguda de la fi del món i el judici final) i Jesús davant Ponç Pilat.

Un recurs per als mestres i professors de religió

L’aniversari de la consagració de l’església de Sant Salvador de Polinyà i la inauguració de les seves pintures ara fa 900 anys, són una bona ocasió per ensenyar els alumnes a “celebrar” i estimar el patrimoni cultural que tenim a casa nostra, que ens apropa i ens ajuda a entendre la història de la diòcesi de Barcelona i la nostra cultura. Us proposem fer-ho posant en pràctica tot allò que aprenen a l’aula. Els més petits poden jugar a descobrir les escenes i els personatges de la Bíblia que apareixen en les pintures, fixant-se en els seus símbols i atributs, mentre que els més grans poden endinsar-se també en la societat medieval i l’univers simbòlic del romànic. 

Joana Alarcón jalarcon@arqbcn.cat Museu Diocesà de Barcelona