El Corpus Christi, o Cos de Crist, és una festa que celebrem els cristians, en honor al sagrament de l’Eucaristia. El nom és una frase en llatí que es refereix al Cos de Crist i aquesta festa commemora l’últim sopar que Jesús va tenir amb els seus deixebles.

Jesucrist, mentre sopava amb els seus deixebles, va agafar el pa, el partí i digué: “Preneu i mengeu, això és el meu cos entregat per vosaltres”. També va passar la copa amb el vi i va dir: “Preneu i beveu, aquesta és la meva sang”. Jesús va dir als seus deixebles que cada vegada que es reunissin fessin això.

I així, el pa consagrat es converteix en el Cos de Crist, d’aquí Corpus Christi una festa on posem aquest pa consagrat a la custòdia i li cantem cants de lloança per celebrar que Ell és el Nostre Déu i Senyor i està entre nosaltres.

Al claustre de la Catedral de Barcelona, anomenat també Pati de les Oques, fa molts anys hi vivien tretze oques. Sabeu per què? Doncs perquè Santa Eulàlia, la patrona de Barcelona, va morir quan tenia tretze anys. No estaven pas soles, cada dia hi anaven els escolans a jugar amb elles, o millor dit, les empaitaven i els hi prenien els ous que ponien.

El dia de Corpus de l’any 1637, un dels escolans, després de buidar l’ou, va tapar els forats amb cera i el va posar damunt el brollador del claustre. L’ou, com per art de màgia, va començar a ballar i ballar sense parar!!!

Aquesta festa, va agradar tant al canonge de la Catedral de Tarragona, mossèn Josep Valls i Barceló, que el dia de Corpus de 1933 va fer ornar la font central del claustre amb flors, cireres, raïms, pomes… i va fer ballar l’ou perquè tots els tarragonins ho poguessin veure.

Des d’aleshores, cada any per Corpus les famílies visiten el claustre de la Catedral a veure l’ou com balla!!!

El dia de Corpus, el Cos de Crist es posa a la custòdia i, a Tarragona, anava coberta per un baldaquí molt bonic que havia dibuixat, el 1922, l’arquitecte Bernardí Martorell, però va desaparèixer l’any 1936. El canonge mossèn Felicià Pagès l’havia vist de jovenet i li havia agradat tant que va demanar a l’artista i orfebre tarragoní Jordi Borràs que en fes un altre d’igual.

Al Jordi li agradava fer-ho, però només comptava amb tres fotografies velletes. Amb l’ajuda dels seus fills, el Jordi i el Guillem, es va posar a la feina i va fer el primer dibuix. De mica en mica van anar muntant el templet. Dotze columnes, una cúpula amb un velari on dringuen lletres, platerets i cadenes. Escampats arreu hi veiem àngels, raïms, olives…

El dia de Corpus a la tarda surt la professó pels carrers de la Part Alta de la ciutat. Davant hi va tot el seguici popular i el segueix una creu processional acompanyada de nens i nenes vestits de primera comunió, les confraries, els canonges de la Catedral i la custòdia amb el templet acompanyada pel Sr. Arquebisbe i les autoritats.

(Delegació de Patrimoni Cultural de l’Arquebisbat de Tarragona. Text de M. Joana Virgili Gasol. Mestre i Llicenciada en Història. Imatges: Associació dels Amics de la Catedral de Tarragona)

Explicació al clasutre de la Catedral de Tarragona
L’ou com balla al clasutre de la Catedral de Tarragona