D’acord, els nostres alumnes avalen la pràctica que, si saps la resposta d’un examen d’avançada, posaràs la resposta correcta. Ara bé, com respondre a l’examen de l’amor del que parlava Sant Joan de la Creu: “Al atardecer de la vida nos examinaran en amor”? Possiblement, atès que la pregunta es formula per les darreries de l’existència, no sigui una qüestió que interessi gaire ni a un jove per la seva manca de perspectiva temporal ni, malauradament, a un adult immers en la practicitat del quotidià.

Si encara anem més enllà del propi recorregut vital i allarguem la mirada a la vesprada del darrer home, segueix interessant la pregunta de l’examen? Possiblement s’entengui ja com una qüestió metafísica però cal recordar com, per exemple, l’any 1992 el politòleg Francis Fukuyama anunciava una nova resposta a “la fi de la Història”: la resposta correcta ja no és l’amor, ni la utopia, ni la lluita de classes, sinó el triomf del pensament únic i la democràcia liberal.

Sigui com sigui, havent encetat la primavera estacional i, amb ella, la vivència renovada de la Pasqua per la Setmana Santa, una pregunta tornarà a planar a les aules de les escoles cristianes en relació amb l’examen vital: Què és això de la Resurrecció?. No hi podem respondre de qualsevol manera. Certament és “un misteri”, però no en el sentit d’un enigma que es resolgui per la raó sinó que és misteriós que aquell maleït crucificat és el beneït Déu.  

Visquem aquesta Setmana Santa i la Pasqua a l’escola com una autèntica obra d’art (aquella que no cansa tornar-hi una i altra vegada) perquè en aquest cíclic retorn a allò darrer es va fent cada cop més present el Misteri d’Amor de Déu. Es sol emprar l’anglicisme “spoiler” per aquella persona que revela el final d’una trama, com aquell qui “estripa” el llençol que amaga la contemplació de l’obra. Redescobrim altra vegada Crist als nostre alumnes com “el més gran spoiler”, aquell qui esquinça el vel del temple (Mc 15,38) per donar-nos accés a un Déu inesperat.

(Dep. Pastoral-FECC)